Catalan (Català) translations of Drei Lieder, opus 80

Jo aquí a la terra i tu allà dalt del cel,
tots dos ens movem amb vigor:
jo sever i trist, tu dolça i pura,
on és doncs la diferència?

Com un estranger, vaig de país en país,
un sense pàtria, un desconegut;
pujant i baixant muntanyes, travessant boscos,
però enlloc no trobo sojorn.

Però tu et mous amunt i avall,
des del teu bressol a llevant fins a la teva tomba a ponent,
tu viatges d’un país a l’altre
i, tanmateix arreu trobes sojorn.

El cel, que s’estén sense fi,
és la teva estimada pàtria:
oh, feliç aquell qui arreu on vagi
sempre es troba com a la terra natal!

Sona tota la nit, sona,
porta una dolça pau
a aquell per al qui toques!
Sona a la silent llunyania,
perquè de bon grat reconciliïs 
els pelegrins amb el món!

Però qui voldria anar-se’n
vers els altres estimats
que han marxat abans?
Tocaria de bon grat la campaneta?
Tremolaria al llindar
quan sentiria dir “Entreu”?

S’adreça al mal fill
que encara maleeix el so
perquè és sagrat?
No, sona més fort
quan un home que confia en Déu
arriba al final del seu trajecte!

Però si és un home abatut,
abandonat per els seus germans,
a qui tan sols un animal fidel
evità que la seva fe
en el món fos arrabassada:
a tu Déu el crida!

Si es tracta d’un home feliç
que comparteix el pur goig
de l’amor i l’amistat,
concedeix-li encara el plaer
de gaudir sota aquest sol,
on ell de bon grat romandrà!

A fora, a la vasta nit,
estic ara novament:
la brillant esplendor de les estrelles
no dóna repòs al meu cor!

Milers de braços em fan senyals
amb un dolç anhel,
milers de veus criden aquí:
“Salutacions a tu, estimat amic!”

Oh, jo sé ben bé el que m’atrau,
sé també el que em crida,
és com un salut amic, un cant
que sedueix a través de l’aire.

Veus allà la petita cabana
on rau la llum de la lluna?
Dels vidres de la finestra m’esguarden
un ulls que em són preuats!

Veus allà la casa prop del rierol
que la lluna il•lumina?
Sota la seva teulada acollent
dorm el meu amic més estimat.

Veus aquell arbre que tot ple
de flocs d’argent centelleja?
oh, quantes vegades el meu cor
s’ha expandit allà, ple de joia!

Cada petit indret que em fa senyals
és per a mi un lloc estimat
i allà on incideix un raig de lluna,
un preuat tresor em sedueix.

Així doncs, aquí tot em fa senyals
amb un dolç anhel
i em crida, com el ressò
d’un fidel amor.