Va donar la vida per la pàtria,
la dolça mort de la lluita per l'alliberament,
l'enterrem amb mans lleials,
profund, profund, en el negre forat del repòs.

Dormiu allà, ossos espedaçats!
A dins d'on, abans, penes i delits bategaven,
hi colpí ferotge el plom mortal
i destrossà el repte del pit de l'heroi.

Dorm allà tranquil•lament cor esquinçat,
abans tan ple d'anhels, damunt les flors
que nosaltres, al març farcit de violes,
hem escampat a la freda tomba.

Un túmul s'aixeca damunt teu,
no el prem cap làpida de marbre,
només hi hem posat un romaní,
una petita planta damunt el cadafal.

Allà brosta i verdeja tan formós i trist,
fertilitzat per la teva sang,
es veu una noia atansar-se a la tomba,
cantant fluixet una cançó d'amor.

Ella no coneix la tomba, no sap
com ell fermament l'estimava en silenci,
per a la garlanda que ella està trenant
li dóna el romaní com corona nupcial.