Com se’m vols manifestar de forma
tan insòlita, estimada vall?
Tan sols en els anys de la primera jovenesa,
se m’has presentat així algunes vegades.
El sol ja ha anat a la posta
però dels rierols surt encara una clara resplendor;
cap ventijol acarona les meves galtes
però se sent una lleugera remor en el boscatge.

Torna a flairejar de vells amors,
antics anhels verdegen de nou;
sí, fins i tot els antics rampells lírics
revifen aquest cor tan frígid.
Natura, bé calen hores com aquestes,
tan íntimes, tan plenes d’amor,
per guarir aquest pobre cor
i refer-lo del seu marciment.

Si un dia el món m’assetja encara amb més angoixes
et cercaré de nou, oh vall meva,
acull llavors aquest poeta malalt
encara una vegada amb aital dolcesa.
I si mai extenuat sucumbeixo,
obre la teva terra sense fer soroll,
aixopluga’m, tornar a tancar,
i reverdeix joiosa i plena de salut.