Com, amb un metzinós agulló,
m’has gairebé esquinçat les barres!
La meva orella retruny sense parar
de la teva fiblada martiritzant;
tu ets el turment i el llast dels meus nervis;
et maleeixo!

Quan apareixen els ardors i els calfreds de la febre,
el còlic turmenta, i el reuma arriba al moll dels ossos,
compassió i conhort ens atorga
el cor del veí;
en aquest mal però, al dolor infernal, s’hi afegeix
encara la pena de la mofa!

La saliva em degota pel mentó,
llenço les cadires d’aquí cap allà;
al voltant del foc, amb alegre esperit,
dansen les criatures,
un eixam de borinots – ai, sóc tot
bogeria i fúria!

Entre tots els flagells d’aquest món,
collites malmeses, manca de diners,
tota la banda de brivalls que paren la xarxa
amb astúcia i diligència,
i d’entre tot el que amarga la nostra gaubança,
tu t’emportes el primer premi!

 ... 

Oh, cabdill de brivalls al palau fulgurant,
que has parit el turment,
i vols que la boira i el fang
s’escampin als camins jolius;
a tots els que odien la vella Escòcia,
dóna’ls-hi un any sencer de mal de queixal.