Vaig disparar al cérvol a la foresta obaga,
al cabirol a la vall silenciosa,
a l’àguila al seu niu a les roques,
i a l’ànec al llac.
Cap indret pot oferir protecció
quan la meva escopeta apunta,
i tanmateix, jo, un home dur,
també he sentit l’amor.

Sovint he feinejat en un temps inclement,
en tempestes i nits d’hivern,
i cobert de gel i de neu,
m’he fet un llit de pedres.
He dormit damunt espines com si fos plomissol,
insensible al vent del nord,
i malgrat això, el meu rústec cor
ha sentit els tendres somnis de l’amor.

El falcó salvatge és el meu company,
el llop, la meva parella en el combat;
el meu dia començava amb el bordar dels gossos,
la nit amb quisso, quisso..
un branquilló d’avet era la flor que ornava
el meu barret tacat de suor
i tanmateix, l’amor bategava
en la meva salvatge sang de caçador.

Oh, pastor damunt la flonja molsa 
que jugues amb les flors,
qui sap si tu perceps l’amor
tan ardent i fermament com jo.
Totes les nits, damunt el bosc obscur,
il•luminat per la llum de la lluna,
la seva figura lluminosa sura majestuosament
com cap mestre podria pintar-la.

Quan llavors ell aquí baix m’esguarda,
quan el seu ardent llambrec em travessa,
aleshores puc sentir el que els animals salvatges
senten quan fugen davant el meu fusell,
ho sento apariat amb tota la benaurança
que hi ha en aquesta terra,
com si m’abracés
el meu millor amic.