Camps, boscos, valls i muntanyes canten la seva lloança,
els ribatges ressonen, el mar retrona amb somort bramul,
la lloança de l'Infinit, la visió del Suprem,
que el cant de gratitud de la natura no pot abastar!

Així i tot, la natura canta a qui la va crear,
el seu ressò davalla del cel, lloant amb veu alta,
en la nit ennuvolada el portador de la llum crida cap baix
des dels cims i els pics de les muntanyes!

Ho remoreja el boscatge i el seu rierol ho xiuxiueja també,
enlaire, lloant, un celebrant com ell! L'aire brufola
amunt vers l'arc del cel! A dalt en els núvols és on
es col•locà el suport i la gràcia de l'arc.

I així doncs tu calles, a qui Déu creà per ser etern?
I emmudeixes enmig de les lloances que t'envolten?
Déu alenà dintre teu la immortalitat! Dóna gràcies al Suprem!
Encara que romangui inaccessible a l'encimbellament del cant,

al donant, tot i això, canta-li tan sols, lloa'l, oh tu
que ets el donatari! Cor lluminós que m'envolta, solemnement joiós,
vosaltres, enaltidors del Senyor, m'hi aplego i canto
encisat, oh cor, salms amb vosaltres! 

El que creà l'univers, allà, amb l'auri davallar del dia
i la pols plena d'eixams de verms, qui és ell?
Ell és Déu! És Déu! Pare! Així ho pregonem;
i que siguin incomptables els que amb nosaltres ho facin!

El que creà l'univers, Leo allà! Ardent vessa
el seu cor! Àries i tu Capricorn, les Plèiades,
Escorpí i Cranc. Creixent pesa allà
la Balança. Amb la fletxa apunta i dispara

Sagitari! Quan es tomba, fa sonar el buirac i les fletxes!
Com brillen ensems els Bessons! Aixequen joiosos
llurs peus radiants en un caminar triomfal!
I Piscis juga i esbufega un devessall de roentor.

La Rosa a la Corona flaireja llum! Règiament sura
en l'esguard de la flama, l'Àguila, i demana obediència
als companys que l'envolten! Altiu, amb el coll corbat
i les ales aixecades, neda el Cigne!

Oh Lira, qui et va donar la melodia? Qui et va revestir
amb el so i l'or de les cordes celestials? Tu ressones
per a la dansa en rotllana que, animada per tu,
manté els planetes en llur òrbita al teu voltant.

Amb sumptuós ornament, portant una tija a la mà
i pàmpols al seu cap, vola Virgo amb les seves ales!
Aquari fa vessar llum de l'urna! Però Orió esguarda
la seva cintura i no pas l'urna!

Ai, si mai Déu vessés el calze damunt l'altar,
la Creació es desintegraria en runam! El cor del Lleó es trencaria!
L'urna es buidaria! Ressonaria música de morts
al voltant de la Lira! I marcida, s'esfondraria la Corona!

El Senyor els va crear allà dalt! Aquí, més a prop de la pols, la lluna
amiga de la nit fresca i silenciosa, amb el seu resplendir,
alegra així els sofrents amb els seus raigs! En aquella nit
constel•lacions resplendiran per a tots els que dormen!

Jo lloo el Senyor! Lloat sia qui ordenà
la fredor de la lluna i de la mort, la nit santa,
a clarejar i a resplendir! Terra, tu que com a tomba
sempre ens esperes, Déu t'ha recobert de flors.

Mogut a crear de nou, s'alça per al Judici,
les tombes que cobreixen els ossos, els camps sembrats, Déu!
Ell desperta a qui dorm! Trons es precipiten del seu púlpit!
Hom crida a Judici! I les tombes ho senten i la mort!