Ell
Pensava que no sentia cap dolor;
i, tanmateix, el meu cor estava tan angoixat,
que em semblava subjectat davant del meu front
i buit, ben a dins del meu cervell -
fins, finalment, vaig vessar llàgrima rere llàgrima,
i sorgí un reprimit comiat. -
El seu comiat fou un serè repòs,
ella, també, plora ara, tal com ho fas tu.

Ella
Sí, ell ha marxat, així ha de ser!
Estimats meus, deixeu-me sola;
si us semblo estranya,
no serà per sempre!
Ara no puc pas prescindir d'ell,
i per això he de plorar.

Ell
No estic disposat per a la tristor
ni puc trobar alegria:
De què em serveixen els fruits madurs,
que es cullen de cada arbre!
El dia és un fastigueig per a mi,
és avorrit quan les nits s’il·luminen;
el meu únic gaudi és
renovar dins meu la teva bella imatge per sempre.
 I si tu sentissis el desig d'aquesta benaurança,
vindries a trobar-me a mig camí.

Ella
Estàs trist perquè no aparec,
potser en la llunyania tan fidel no sembla,
si no, la meva imatge seria allà dins la teva ment.
Adorna Iris el blau dels cels?
Deixa que plogui, i la nova apareixerà de seguida;
plores! Ja soc aquí de nou.

Ell
Sí, tu de fet, et pots comparar amb Iris!
Un símbol estimable, meravellós;
tan dòcil i bell, una acolorida harmonia,
i sempre nou, però sempre igual, just com ella.