Desperta’t, tresor meu,
escolta les meves paraules,
presta atenció al què et dic:
el meu cor està furient
per els teus encants,
dona, no em facis descoratjar,
en tu deposo 
tots els meus anhels,
em pots ben creure,
deixa’m gaudir de la fidelitat.

El teu superb cos,
dóna-me’l,
i reclou-me al teu cor,
tanca’m a dintre,
estimada del meu cor,
capgira els meus grans dolors,
i els que suporto
dia i nit
solament per tu,
que, a voluntat, m’esdevinguin benèvols.

Ai, jove donzell,
oblida les teves súpliques,
tu ets massa impetuós per a mi
i si accedís
a les teves súpliques,
temo que això no restaria en secret.
T’agraeixo molt,
digne hoste meu,
la teva fidelitat
que em concedeixes de tot cor.

Restaren ajaguts allà tots dos,
ben despreocupats,
tota la nit en la gaubança,
fins que al seu damunt
apuntà el dia,
el meu fidel no ha de patir encara,
tothora encara
restaré al teu costat,
em pots creure,
deixa’m gaudir de l’amor.

El vigilant que era
a dalt als merlets digué:
si algú jau aquí amagat
que s’aixequi
i marxi d’aquest lloc
si no vol tenir problemes.
Acomiada’t 
de la bella dona,
car ja és hora,
clar resplendeix el matí.

Aleshores, d’un bot
s’aixecà i començà a cantar
el que li havia esdevingut
amb una dona,
com el seu superb cos
l’havia amorosament abraçat,
l’havia estret,
s’aixecà i començà a versejar
la crònica
d’una bella dona.