Traieu-vos la màscara de la cara!
Sona l’hora dels esperits:
els esperits surten de la tomba
ensems amb el nou dia!
I vosaltres agraïu encara els senyors
per donar-vos aital esbargiment?
A despit que llur joc sigui fals, llur beguda un verí,
i llurs paraules mentides?
Ai! Tenir orelles i ulls
i no poder veure ni sentir!

No podeu imaginar el joc de mans
que us ha enganyat mentre gandulejàveu;
vosaltres sempre espereu, moltes coses espereu,
i us turmenteu, passeu fred i gana.
Encara hi ha roba, encara hi ha pa,
per nodrir-vos, per vestir-vos:
una paraula, una única paraula, i la vostra fretura
es podria transformar en joia!
Oh turment! Portar un cor tan ple
i haver de cruixir de dents en una muda rancúnia!

Altiu s’eleva el timpà del castell,
els endevins assenyalen al cel
i volen lloar a tot el món
llur místic triangle.
L’imperi, el poder, la glòria!
Mireu cap amunt, per tal que no us adoneu
de com a baix s’entreobren les juntures,
i de com les columnes i les xarneres tremolen!
Ah, sentir la poderosa pruïja als braços
i no poder executar un cop de força!