Embolcalla’m en les teves verdes flassades,
amb el teu murmuri fes-me adormir,
quan faci bon temps em pots despertar
amb la teva nova llum del dia! 
M’he cansat de passejar al teu entorn,
fatigats els meus ulls de la teva esplendor;
adés el meu únic desig
és reposar somiant en la teva nit.

La llum joiosa dels ulls de l’infant
ja la capturares amb flors,
i si l’aflicció jovenívola els hagués volgut humitejar,
tu l’espantares amb acolorida llum.
Encara que l’odi salvatge o l’estimar desmesurat
en altre temps m’empresonaren:
sempre però romanc com un infant
quan surto vers tu, a l’aire lliure!

Estimada, que amb fidelitat eterna
i eterna joventut em reconfortes
tu, única voluptat, que m’encises
sense penediment ni recança –
si mai et sóc infidel,
o t’oblido fredament, sense agraïment,
serà llavors que he caigut molt baix,
depravat o malalt el meu cor!

Oh, recolza sempre el meu dors
quan jegui al camp amb el meu temps!
Amb el teu càlid esguard maternal
reposa en mi, àdhuc en el més rigorós dels combats!
I si mai arriba el meu final,
cobreix-me prest amb herba;
oh benaurat morir i desaparèixer
en el tranquil aixopluc de la teva pau!