La Peri:
Avall, vers el temple del sol!
Un amulet, on damunt la seva pedra
hi brilla un senyal imprès per un llamp,
allà veig també un full
en el que, autèntic,
llueix el segell de Salomó;
potser em desxifraran
on, damunt la terra, o en el mar, rau
el poder màgic, el noble do,
que obre la porta de l’Edèn als pecadors,
potser els meus ulls podran llegir-lo,
avall!

Tenor solo:
Ella davalla amb joiosa esperança,
benignes, els ulls del cel encara somriuen,
el fullam daurat per la llum del capvespre
resta encara obert a ponent.
I adés, volant damunt la vall de Baalbek,
veu un infant que està jugant,
cantant enmig de roses silvestres,
rosat de cara com elles mateixes.
A prop del nen, que cansat de jugar
reposa entre les flors,
ella veu baixar d’un fogós cavall
un home exhaust que ràpidament,
en una font envoltada d’altes herbes,
es vincla per beure,
tot seguit, gira de pressa el seu rostre ferotge
vers el formós infant, que seu sense temença,
malgrat que encara mai, a la llum del sol,
hagués vist un rostre tan salvatge com aquell,
terriblement salvatge, com un horrible conjunt
de núvols de tempesta, de nit i de foc,
allà hi havia tots els vicis, es mostraven
totes les vileses,
perjuris, hostes assassinats,
esposa traïda, que amb lletres de sang
estaven escrits en aquell rostre.

Mezzosoprano solo:
Però escolteu com crida la pregària del vespre,
mentre el sol davalla lentament
des dels milers de minarets de Síria,
vibrant a través de l’aire;
l’infant s’aixeca del planter de flors
que li havia servit de jaç,
s’agenolla damunt el terra florit,
i adés, amb llavis angelicals,
pronuncia el nom etern de Déu,
mentre que els seus ulls i les mans
s’alcen vers el cel del capvespre,
sembla un angelet que 
s’ha perdut aquí
i vol tornar a casa.

Tenor solo:
I què sent l’home pecador
que allà es recolza i es recorda ara
de tots els anys de delictes i sang,
que, en el llòbrec decurs de la seva vida,
debades ha albirat el camí de la salvació,
i que ningú mai li ha ofert un ramell d’olivera?

L’home:
Hi havia un temps, benaurat infant,
que joves i pures, com tu, eren les meves obres,
les meves pregàries, però ara!