Com, amb un metzinós agulló,
m’has gairebé esquinçat les barres!
La meva orella retruny sense parar
de la teva fiblada martiritzant;
tu ets el turment i el llast dels meus nervis;
et maleeixo!

Quan apareixen els ardors i els calfreds de la febre,
el còlic turmenta, i el reuma arriba al moll dels ossos,
compassió i conhort ens atorga
el cor del veí;
en aquest mal però, al dolor infernal, s’hi afegeix
encara la pena de la mofa!

La saliva em degota pel mentó,
llenço les cadires d’aquí cap allà;
al voltant del foc, amb alegre esperit,
dansen les criatures,
un eixam de borinots – ai, sóc tot
bogeria i fúria!

Entre tots els flagells d’aquest món,
collites malmeses, manca de diners,
tota la banda de brivalls que paren la xarxa
amb astúcia i diligència,
i d’entre tot el que amarga la nostra gaubança,
tu t’emportes el primer premi!

En aquell clot que s’anomena infern,
on hi circulen els gemecs de la desesperació,
i totes les fúries lloen Satanàs,
tu, mal de queixal, en veritat,
ets la calamitat més gran
de tota la colla.

Oh, cabdill de brivalls al palau fulgurant,
que has parit el turment,
i vols que la boira i el fang
s’escampin als camins jolius;
a tots els que odien la vella Escòcia,
dóna’ls-hi un any sencer de mal de queixal.