Ornada amb la corona nupcial i el vestit de núvia,
la filla del guardià, la donzella de pell color de rosa,
entra a la gàbia del lleó; ell s’ajau
als peus de la seva mestressa, i es vincla al seu davant.

El que abans era impetuós, ferotge i indòmit,
aixeca els ulls vers la mestressa, devot i assenyat;
la donzella, tendrament i amb molt delit,
l’acaricia suaument i amorosa, tot plorant:

“Nosaltres, en dies que ja han passat, érem
bons companys de joc, com dos infants,
i ens estimàvem i ens apreciàvem:
els dies de la infantesa són ben lluny de nosaltres.

Abans del que ens imaginàvem, tu poderós,
movies el teu cap reial, envoltat de crinera;
jo vaig créixer, ho pots veure, ja no sóc
la nena petita amb esperit infantil.

Oh, si encara fos infant i pogués restar amb tu,
el meu fort, fidel i lleial animal;
però haig de seguir, m’obliguen a fer-ho,
un home foraster a l’estranger.

Li va semblar que jo era bella,
va demanar la meva mà, i ara tot s’ha acomplert;
una corona al meu cap, estimat company meu,
i el meu esguard enterbolit de llàgrimes.

Em pots entendre bé? Esguardes tan sorrut;
sóc captiva, resta tranquil tu també;
per allà el veig venir, el que jo haig de seguir,
així doncs, amic meu, et faig el darrer petó!”

I quan els llavis de la donzella el freguen,
se sent la gàbia tremolar,
i quan ell veu el jove a les barres,
l’esglai s’apodera de la núvia angoixada.

Es col•loca a la porta de la gàbia per protegir-la,
remena la cua i rugeix amb força;
ella suplicant, demanant i amenaçant, vol sortir;
ell, ple de fúria, li impedeix l’eixida.

I a fora s’origina una cridòria confusa.
El jove crida: “Porteu una arma;
li dispararé i l’encertaré.”
La bèstia colèrica escumeja de ràbia.

La malaurada gosa acostar-se a la porta,
i llavors ell, transformat, ataca la seva mestressa;
la bella figura, una horrible  presa,
resta a terra, a la pols, sagnant lacerada i desfigurada.

I ell, havent vessat la preciosa sang,
s’ajeu al costat del cos mort amb ànim sorrut,
absort en l’aflicció i el dolor,
fins que la bala letal li ensopega el cor.