Catalan (Català) translations of Drei Lieder, opus 21

Damunt el nivell 
de les ones sura la barca,
antics castells es drecen 
vers el cel,
boscos d’avets mormolen 
com esperits,
i el cor se’ns ablaneix 
en el pit.

Car totes les obres dels humans 
s’esfondren,
on són les torres, on les portalades, 
on les muralles,
on són elles mateixes, les fortaleses, 
tan ben protegides,
que en guerres i batudes foren 
assaltades?

Desolats matossars 
s’hi propaguen arreu,
mentre la força de les devotes 
llegendes s’esbraona:
i a la petita barca 
ens angoixem,
les onades, com el temps, amenacen 
l’esfondrament.

Enmig de vents i tempestes navego per el riu,
xops els vestits pels xàfecs de pluja;
fuetejo les onades amb embats vigorosos,
esperant, esperant dies més asserenats.

Les onades encalcen la nau que grinyola,
l’amenaça el remolí, l’amenaça l’escull.
Dels cims rocallosos rodolen pedres,
els avets sospiren com esperits planyívols.

Així havia de ser, jo ho he volgut,
detesto la vida que s’escau a la regalada;
i, encara que les onades s’empassin la nau grinyolant,
jo sempre m’estimaré més el meu propi camí.

Així doncs, que bramuli l’impotent furor de les aigües,
del pit brolla una deu de benaurança
que renovella els nervis – oh gaudi celestial,
afrontar la tempesta amb un cor viril.

La canya fa estrebades, l’esquer oscil•la
però surt lleuger sense res.
Vosaltres, esperits aquàtics, no doneu
cap tiberi per al pescador.
El seu esperit sagaç no li serveix,
els peixos balandregen amb caire burleta
i ell resta plantat a la riba,
no pot anar dins l’aigua, la terra el reté.

La superfície llisa s’encrespa,
agitada pel banc de criatures escatoses
que alegrement belluguen llurs cossos
en el segur resguard de les aigües.
Les truites van d’un costat a l’altre
però cap d’elles mossega l’esquer,
perceben el que és la llibertat,
inútils els vells trucs del pescador.

La terra és poderosament bella
però no és pas segura.
Des de les altures glacials, les tempestes
envien calamarsades i glaçades
que amb una batzegada, una empenta,
destrueixen el blat daurat, l’esplendor de les roses;
als petits peixos, sota llur teulada mollenca, 
cap tempesta de la terra els pot atènyer.