by
Victor Hugo (1802 - 1885)
Dans les ruines d'une abbaye
See original
Language: French (Français)
Our translations: CAT ENG
Seuls, tous deux, ravis, chantants,
Comme on s'aime;
Comme on cueille le printemps
Que Dieu sème.
Quels rires étincelants
Dans ces ombres,
Pleines jadis de fronts blancs,
De coeurs sombres.
On est tout frais mariés,
On s'envoie
Les charmants cris variés
De la joie!
Purs ébas mèlés
Au vent qui frissonne.
Gaîté que le noir couvent
Assaisonne.
Seuls, tous deux, ravis, chantants,
Comme on s'aime;
Comme on cueille le printemps
Que Dieu sème.
...
On effeuille des jasmins
Sur la pierre.
Où l'abbesse joint les mains,
En prière.
...
On se cherche, on se poursuit,
On sent croître
Ton aube, Amour, dans la nuit
Du vieux cloître.
On s'en va se becquetant,
On s'adôre,
On s'embrasse à chaque instant,
Puis encore,
Sous les piliers, les arceaux,
Et les marbres,
C'est l'histoire des oiseaux
Dans les arbres.
Note: the text above is taken from stanzas 1-4,1,5,7-9 of the original text.
Composition:
Set to music by Gabriel Fauré (1845 - 1924), "Dans les ruines d'une abbaye", op. 2 no. 1 (1866?), published 1869, stanzas 1-4,1,5,7-9 [ medium voice and piano ]
Text Authorship:
See other settings of this text.
Available translations, adaptations or excerpts, and transliterations (if applicable):
- CAT Catalan (Català) (Salvador Pila) , "A les ruïnes d’una abadia", copyright © 2023, (re)printed on this website with kind permission
- ENG English (Peter Low) , "In the ruins of an abbey", copyright © 2001, (re)printed on this website with kind permission
Researcher for this text: Emily Ezust [
Administrator]
This text was added to the website between May 1995 and September 2003.
Line count: 36
Word count: 135
Language: Catalan (Català)  after the French (Français)
Tots dos sols, embadalits, cantant,
com ens estimem;
com collim la primavera
que Déu ha sembrat.
Quines espurnejants rialles
en aquestes ombres,
abans plenes de fronts blancs
de cors entristits.
Casats de bell nou
ens enviem
els encisadors crits variats
de la joia!
Ecos frescals barrejats
amb el vent que fa frisança.
Alegria que el negre convent
adoba.
Tots dos sols, embadalits, cantant,
com ens estimem;
com collim la primavera
que Déu ha sembrat.
...
Esfullem gessamins
damunt la pedra
on l’abadessa ajunta les mans
per a la pregària.
...
Ens cerquem, ens empaitem
sentim créixer
la teva albor, Amor, a la nit
del vell claustre.
Ens n’anem bequetejant-nos,
ens adorem,
ens abracem a cada instant
més encara,
sota els pilars, els arcs
i els marbres,
és la història dels ocells
als arbres.
Note: the text above is taken from stanzas 1-4,1,5,7-9 of the original text.
Text Authorship:
- Translation from French (Français) to Catalan (Català) copyright © 2023 by Salvador Pila, (re)printed on this website with kind permission. To reprint and distribute this author's work for concert programs, CD booklets, etc., you may ask the copyright-holder(s) directly or ask us; we are authorized to grant permission on their behalf. Please provide the translator's name when contacting us.
Contact: licenses@email.lieder.example.net
Based on:
Go to the general single-text view
This text was added to the website: 2023-02-19
Line count: 36
Word count: 119