El bosc és negre, l’aire és clar,
   a la llum matinal fulgura la vall.
El rou del matí humiteja la barba i els cabells,
   les perles regalimen per l’espasa.
       Fidel corser meu,
       corser meu, vine,
   anem a cavalcar, cavalcar!

Pare meu, mare meva,
   amics meus, tots!
No heu pas d’estar tristos per mi,
   això és el que he decidit.
       Dono els meus béns,
       dono la meva sang
   per cavalcar, cavalcar.

 ... 

Sóc un company impetuós,
   el cavaller és el vent;
i allà on una petita rosa floreix,
   esdevé afectuós i tendre,
       besa la seva faç,
       tan si vol com si no vol,
   cavalcant, cavalcant.

“Que et vagi bé, estimada rosa,
   gràcies per el teu bes!
Car de nou haig de ser com el vent tempestuós
   i fer caure els roures.
       El combat no em deixa
       temps per a l’amor,
   haig de cavalcar, cavalcar!”