Grans i nombroses gestes realitzà el cavaller
lluny, allà a la Terra Santa;
i la creu a la seva espatlla
empal•lidí en l'aspre barbull del combat,
tornà amb moltes nafres al seu escut
des dels camps de batalla,
ben a prop de la finestra de la seva dama,
cantà així a la llum de la lluna:

Salut a la bella! Des de la llunyania
el cavaller ha tornat a casa,
res però s'ha pogut emportar
a part del seu fidel corser i l'espasa.
La seva llança, els seus esperons,
són tot el que li resta,
això és tota la seva fortuna a la terra,
això i l'amorós esguard de Thekla.

Salut a la bella! El que el cavaller realitzà
és gràcies al favor d'ella,
per això s'han de proclamar les seves lloances
tothora, mitjançant les dolces arts del trobador.
“Mireu, és ella,” diran
quan lloïn la seva beutat,
“L'esclat celestial dels seus ulls,
donà la garlanda a Ascalon.” 

Mireu el seu somriure que homes de ferro
estengué sense vida damunt la pols,
i Iconium, bé que el seu sultà
lluità amb coratge, esdevingué la seva víctima.
Aquests rínxols daurats, fluctuant
entorn del pit de la dona encisadora,
posaren a molts musulmans
cadenes impossibles de trencar.

Salut a la bella, a tu et pertany,
dona encisadora, tot el que el cavaller realitzà;
per això, obre-li la porta,
el vent de la nit passa a frec, l'hora s'atansa;
allà, a les zones caloroses de Síria,
deu haver perdut l'habitud del nord,
deixa que ara l'amor ofegui el pudor,
puix que d'ell la glòria vingué a tu.