Nord o sud! Si tan sols en un pit afectuós
florís un santuari a la bellesa i a les muses,
un cel reblert de déus!
L’hivern només pot occir la pobresa d’esperit:
el nord afegeix força a la força, i esclat a l’esclat.
Nord o sud,
si tan sols l’ànima refulgís!

Ciutat o camp! Els espais no massa estrets,
un tros de cel, una mica de verd als arbres
per donar ombra de l’ardor del sol.
No ferma pas la benaurança a “l’on”
qui ja ha trobat la felicitat fora de si mateix!
Ciutat o camp!
El món exterior no és res més que foteses!

Amo o servent! I sigui el servent dels servents!
Mana’ns tranquil•lament, mana’ns només el que és legítim!
Si l’ordre és legítima, obeirem com cal.
Però ni de lluny cap arrogància ha de fer befa del nostre servei;
només l’esperit d’un esclau pot lliurar-se als capricis d’altri.
Amo o servent!
Només el brivall és dolent.

 ... 

Jove o vell! Què importen els anys?
L’esperit és jove, però els cabells són trapelles;
a mi també se’m tornen grisos massa aviat.
Però, rínxols, afanyeu-vos a ser llustrats i tenyits,
no és cap vergonya de tenir els cabells argentats.
Jove o vell!
Però només fred a la tomba!

Son o mort! Benvingudes germanes bessones!
S’ha acabat el dia, tanqueu els ulls.
Somiar és la felicitat i la misèria de la terra.
Massa curt el dia! La vida passa massa de pressa!
Per què passar-la tan bé i tan ràpidament?
Son o mort!
Clara resplendeix l’alba!