Un moliner molia dia i nit
i deixava treballar les rodes,
aleshores Greta, la veïna, se’n rigué:
“Ei, senyor, què haig de veure,
vos no us permeteu ni pausa ni repòs,
ha, ha, què és el que us passa?”
“Que què és el que em passa, babaia? 
Jo faig el que m’agrada,
vagi-se’n a la taverna a ballar,
jo molc per guanyar diners!”
“Doncs seguiu molent,” digué la Greta,
“però al ball arribareu massa tard!”
En això, el moliner prengué el seu barret i el bastó
i deixà el molí parat.
La Greta aparegué amb vestit de festa,
ben bé de vistosa presència
i – si no estic enganyat – 
aviat es dirà senyora molinera!