Completament perdut, completament absort
en la teva contemplació, estimada,
tremolant de delit, ebri d’amor,
el meu esperit es llança al teu envers.
No puc emprendre res,
ni pensar, escriure poesia o rumiar.
No hi ha res que ompli el meu cor,
oh encant meu, que no sigui la teva encisadora imatge.

Dolça, pura, immaculada,
noble, preciosa, superba,
rosa vermella sense afaits,
lliri intacte,
anemone plena de gràcia,
lloança i corona de tota bellesa,
saps tu també, sobirana meva,
que sóc completament teu? 

Encantadora, jo t’he donat
l’ànima i el cos i el cor i l’esperit.
Sense tu, la vida seria la mort
i amb tu, la mort un benefici.
És més dolç de ser el teu esclau
que portar una corona d’or.
És més noble d’estar al teu servei
que ser l’amo del món.

Quan t’esguardo, estimada,
s’il•lumina la meva ànima.
Quan t’agafo les mans
sento un batec tan meravellós.
Un bevedor allà dalt a l’Olimp,
no es delecta pas tant amb la copa de nèctar
o el gaudi de l’ambrosia,
com ho faig jo amb les teves castes besades.

Dolces esgarrifances em fan tremolar,
la força i l’alè em manquen,
la joia i la tristor,
una neguitosa feredat i un desig ardent,
em sacsegen quan m’atanso al santuari
del teu calze, oh noble flor,
i tremolejant, proper, els perfum dels clavells
i la flaire de l’ambre m’envolten.

Ai, si tan sols pogués restar abraçat amb tu
un llarg dia d’estiu,
raure en el teu pit obert,
escoltant els batecs del teu cor!
Ai, si em pogués entrelligar amb tu
a les llargues nits d’hivern,
bressolat en un somni sèric,
damunt del plomissol de cigne del teu pit.

Ai, si pogués consagrar tota la meva vida
tan sols a tu, Elvina!
Si pogués actuar, sofrir, maldar
per a tu i solament per a tu!
Llavors veritablement l’existència seria una delícia!
I quan el sol de la meva vida
es pongués en les tenebres
oh, també per a mi seria dolça la mort.

És que la foscúria ha d’embolcallar
aquell per a qui brillen els ulls d’Elvina?
Hauria de tremolar davant el taüt
en el que Elvina plorant posa una corona?
No hauria, oh tu freda estança,
de dormir dintre teu sense plànyer-me? 
Escolteu! Elvina plena de tristor
sospira: estimat meu, que dormis bé!

I bé que no desapareixerà de pressa
la curta nit d’aquest somni!
Escolteu, hi ha alegria: victòria!
Mireu, el dia etern es desperta!
Aleshores tu l’estimada, tu l’única,
has de ser del tot meva per sempre!
La separació és el fat del temps!
L’eternitat uneix per sempre!