Mira com els raigs de la lluna
pinten el matossar i la prada color d'argent!
Com el petit rierol corre i pampallugueja!
De les fulles que suaument es belluguen
plouen raigs de llum, guspires es llancen amb força
i els camps plens de rosada brillen i centellegen.
Resplendents, s'enfosqueixen els cims de les muntanyes,
resplendents, es gronxen les capçades dels pollancres.

A través dels espais inebriats de brillantor
veus xiuxiuejants, somnis volanders,
em parlen íntimament.
Una benaurança que m'exhorta,
una extrema voluptat que dolçament entreveig,
em diuen: on floreixes tu, on madures?
Desigs poderosos, no feu esclatar el meu cor!
Llàgrimes refrescants, extingiu la meva tristesa!

Ai, com, com es pot guarir la pena?
Ai, on, on trobar un ésser benèvol
que alleugi les meves dolces penes?
Totalment immersos un dins l'altre,
completament perduts, completament embriacs,
fins que s'hagin omplert tots els erms --
Ai, un ésser semblant refredaria el meu desig,
extingiria la meva pena amb llàgrimes exquisides.

Ai, només en conec una, una sola,
només et conec a tu, tu immaculada,
que pots entendre les penes del cor.
Encerclant-te, encerclat per tu,
abraçant-te, abraçat per tu,
unit del tot amb tu com una sola cosa....
Tingues cura, ai, tingues cura de l'absort en el delit.
De l'embriac, s'esvaneixen el cel i la terra.