Vine, ens imaginarem un ornament
que un dia ens oferirem un a l’altra,
si mai, tots dos pobres infants,
esdevenim prínceps i buscadors de tresors.
Per a tu he imaginat un collaret:
de perles extretes del llunyà Orient,
perles, que nacrades i iridescents 
resplendeixen amb sobtats ocults reflexos;
l’abundant filera d’aquestes perles
s’acabarà en un meravellós penjoll,
una estrella feta de robis,
delerosa de realçar la teva beutat,
i al mig portarà una plaqueta
en la que, en or vell delicadament treballat,
farà lluir la més estimada de totes les llegendes:
Afrodita, surant damunt una onada,
molla d’escuma. La deessa tindrà
els trets de la teva pròpia beutat.

Jo, en canvi, voldria per a mi un gerro
de vidre, alt i esvelt.
Els seus costats han de resplendir com el verd de la mar
i llampurnejar com un raig de sol al Lido,
afegint-se a la llum que juga iridescent 
amb centenars de colors cada segon.
A Murano, el millor mestre vidrier
ens crearà aquesta meravella entre totes les obres de vidre,
s’escarrassarà dia i nit
fins que, com en un somni, meravellosos colors es descloguin
i que del fervor dels més fèrtils somnis,
flueixi per a nosaltres el fabulós calze.
Llavors, en càlids capvespres com el d’avui,
el calze sonarà en un meravellós dring
i nosaltres dos l’escoltarem i callarem
fins que del dring s’elevin cants,
cants que, com llegendes d’un temps incògnit,
estranys i bells, lliscaran en llargs compassos,
ens embolcallaran pregonament l’ànima en una encisadora 
benaurança, i satisfaran els nostres més modestos anhels.
Ho sents Gina? No ho sents? Les melodies
ja arriben aquí des de la riba,
de sobte, com garbes, ja resplendeixen
els mil colors del nostre calze!

Damunt l’església del Redentore, el sol
es va ponent, madur i feixuc, en un fulgor roig de sang,
la llacuna resplendeix com grans camps de foc
on floreixen roses vermelles,
celebra la més esplèndida festa de tots els colors,
ens inunda amb fast, a nosaltres hostes silents.
No, el mestre vidrier no cal que s’escarrassi,
mira, veus aquí brillar el meu gerro!
En algun lloc al fons de la mar blava
trobarem també el teu collaret.