Salut a tu, que saps odiar,
en qui, a la rica medul·la, dorm la flama que mata,
el qui es pot delir quan un gran llampec
es consumeix en la faç covarda del món,
aprofundint la teva arrogant marca al front de la humanitat!

Salut a tu, a qui el foc dolorós
d’un exaltat furor esquinça les estretes venes,
que, amb el devessall de la teva sang
a les teves mans bombades, 
sotges al teu voltant el que en el baptisme de la mort,
els teus enemics de tu reberen!

Salut a tu, que fas errar l’indolent obstinació
de llosques estirps,
l’odi punitiu de les quals és amor punitiu!
De tu flameja el sol del futur,
quan ardent i destructiva
la fúria divina t’abandona!