Amb els meus sentits, amb el meu cor i el meu cervell,
amb tot el meu ésser estès com una torxa
envers la teva bondat i la teva caritat
sempre insadollables,
jo t’estimo, et lloo i t’agraeixo
d’haver vingut, un dia, tan simplement,
pels camins de la generositat,
per prendre, en les teves mans benvolents, la meva vida.

Des d’aquell dia,
jo sé, oh, quina mena d’amor
càndid i clar com la rosada
cau de tu damunt la meva ànima apaivagada.

Jo em sento teu, per tots els lligams ardents
que fermen a llurs brasers les flames;
tot el meu cos, tota la meva ànima
pugen cap a tu amb una inesgotable embranzida;
no deixo de recordar llargament
el teu profund fervor i el teu encís,
per bé que, de sobte, sento que els meus ulls s’omplen
deliciosament, d’inoblidables llàgrimes.

I jo vinc cap a tu, feliç i recollit,
amb el ferm desig de ser per sempre
qui per a tu és i serà la més fidel de les joies.
Tota la nostra tendresa flameja al nostre entorn;
tots els ecos del meu ésser responen a la teva crida;
l’hora és única i d’un èxtasi solemnial
i els meus dits tremolen només de fregar el teu front,
com si palpessin l’ala dels teus pensaments.