Percebo l'aire d'altres planetes.
Els rostres que temps ha, em miraven 
veig ara desaparèixer en la foscúria.

I arbres i camins que jo vaig estimar es desdibuixen
i ja no els puc reconèixer i tu, radiant
ombra estimada -- invocadora del meu sofriment --

t'has esvanit del tot en les brases profundes
per, més enllà del deliri de la fúria pugnaç,
poder concedir-me un pietós estremiment.

Em dissolc en tonalitats, girant, bellugant-me,
mercès sense fonament i lloances sense nom,
lliurant-me, sense afany, al poderós alenar.

Un violent brufol m'assetja
en la rauxa de la consagració, en la que
supliquen els fervents crits de les pregadores
que han estat espargides en la pols.

Llavors veig com flairoses boires s'esclareixen
en una oberta, solejada clariana
que s'estén fins als més llunyans
cims de les muntanyes.

El terreny cedeix, tou i blanc
com la llet. Pujo al damunt de gorges enormes
i em sento com en el núvol més alt.

Nedo en un mar de brillantor cristal·lina --
Sóc només guspira del sagrat foc
només el ressò de la sagrada veu.