Les onades a la costa s'acreixen,
el vent espetega contra les veles
i brunzeix damunt les blanques ones,
sento la seva veu salvatge.
Em crida a marxar, fa senyals a la barca,
que sacseja d'impaciència, vers una ruta llunyana.

S'estén mar endins en la deserta llunyania,
tu no pots venir amb mi, infant meu,
veus com per no res, s'amaguen les estrelles,
el vent es desperta en tempesta
i, aleshores, la mort amenaça sota mil formes,
com podria jo desafiar-la si sabés que tu estaves en perill?

Oh, deixa'm anar del lligam dels teus braços
i deixa anar també de mi el teu cor!
Com puc saber si jo me'n sortiré
i tornaré victoriós a casa?
Les onades que ara refilen tan afalagadores
seran potser les mateixes que m'englotiran.

Tot està encara a les teves mans,
encara no has pres part en res indissoluble,
aparta prompte la teva jove vida
de la meva incerta existència.
Oh, fes-ho, fes-ho, abans que et vegis obligat,
la renúncia és més fàcil que la pèrdua.

Oh, deixa'm navegar conscient 
de què estic sol a la terra,
aleshores, davant el que és espantós,
el que és inaudit, el meu esperit no es vinclarà.
Entraré en joc amb l'esglai,
i potser d'improvís, arribaré a la meva destinació.

Car a dalt, a la punta del meu masteler,
hi haurà sempre la teva imatge per animar-me,
i il•luminada per la resplendor dels llampecs,
el seu esclat farà augmentar el meu coratge.
Els udols del vent, per terribles que siguin,
no eixordaran el ressò de la teva veu.

I si puc veure't i sentir-te,
llavors no em cal res més,
no vull renunciar a la vida
i vull lluitar contra la mort;
com podria el món ser un llast per a mi
si enclou un àngel tan formós com tu?

També tu, no has d'esquinçar la meva imatge,
beneeix-la amb llàgrimes amicals,
en els dies de joia i de dolor serà
el teu conhort i el teu fidel amic.
Sí, segueix sent, encara que jo tot ho hagi perdut,
el meu amic al meu paradís natal.

I si mai la ressaca d'una pèrfida onada portés
el meu cos mort a una platja florida,
estic segur que, aleshores, en aquell lloc preuat
i hauria encara una mà fidel a la que,
ni el menyspreu ni la pena impedirien
de donar sepultura a les meves despulles.