Vinga, anem a la joiosa cacera,
vosaltres, caçadors, anem a la batuda!
Volem encalçar el cérvol,
el noble cérvol roig:
el dia apunta en la fresca,
el cérvol torna del camp;
vinga, cap als matossars
a on ell fa la muda.

Déu ens ha donat aquesta terra
amb tot el que hi ha al damunt.
Ens ha ensenyat a rastrejar la caça,
ens ha donat fusells,
ens ha donat ulls clars
i mans fermes, a més a més. –
Ara digueu, de què serviria
si tot això restés en indolent repòs?

Ens ha donat el sol i la pluja,
i coratge a dins dels cors,
el vent ha de bufar,
els ocells han de cridar,
els anys han d’anar i venir,
i tot té la seva llei, --
per unificar-ho tot
cal la salutació i el tret del caçador!

El bosc cauria adormit,
el feram es malejaria en la indolència,
els cérvols esdevindrien ovelles,
els camins i els senders desapareixerien;
si no hi haguessin joiosos caçadors
i alegres esclats de fusell
que fan bellugar el bosc i el feram
amb xiulets i el so dels corns.

Així doncs, visca la cacera,
la tempesta constant del món!
La gent trista es pot turmentar,
els gasius poden glatir per diners!
Nosaltres, tots els matins i les tardes
glatim per fer accions vigoroses;
les dones, els fills, els deutes i els maldecaps
que el cel els guardi a casa.