Porto el meu amor,
mut de goig,
al meu cor i al meu esperit,
sempre amb mi per tot arreu.
Sí, que t’hagi trobat,
a tu, estimada criatura,
m’alegra tots els dies
que m’estan concedits.

I encara que el cel estigui ennuvolat
i la nit negra com el carbó,
l’àuria esplendor com el sol del meu amor
brilla lluminosa.
I encara que el món resti en el pecat,
cosa que m’omple de tristor,
els malvats s’han de tornar cecs
davant el teu candor, pur com la neu.

Caminava per un senderol solitari,
per on vaig cada dia tot sol.
L’ermàs està en silenci, el camp està desert
només el vent bufa pels esbarzers al meu voltant.

Lluny, davant meu, s’estén la carretera;
el meu cor només a tu ha desitjat, només a tu.
I si tu vinguessis, seria un miracle per a mi,
m’inclinaria davant teu dient: t’estimo.

I, en aquest encontre, tan sols un esguard
marcaria el destí de tota la meva vida.
I si els teus ulls em miressin fredament
jo, tossut, et diria noia: t’estimo.

Però si els teus bonics ulls em saludessin somrient,
com un sol en la nit profunda,
prest faria venir el teu dolç cor cap a mi
i et xiuxiuejaria fluixet: t’estimo. 

Beneït sigui el dia que vas néixer,
beneït sigui el dia en el que per primer cop et vaig veure!
Perdut en l’esclat dels teus ulls,
sóc allà, un benaurat somiador.

Em sembla que se m’obre un cel
que jo només de lluny havia albirat,
i m’és permès de veure un sol
que només el meu anhel havia imaginat.

Que formosa és la meva imatge en aquest esguard!
En aquest esguard, que gran és la meva benaurança!
I tot cridant imploro al destí:
“Oh resta, resta immutable!

Oh dolç mes de maig, tingues pietat,
oh dolç mes de maig, et suplico ferventment:
al teu pit veig com s’escalfen els camps
i creix tot el que viu en el teu encant;
tu ets infinitament benigne i ple de gràcia,
oh estimat mes de maig, concedeix-me els teus favors!

El trist pelegrí que en aquestes contrades
s’escapolí de l’hàlit glaçat del temps d’hivern,
escollí una donzella, a l’esguard tan dolça com tu,
tan primaverenca com tu en una casta magnificència.
Perquè ens puguem estimar i amb amor abraçar-nos,
pietat, maig, el més adorable i enciser, tingues pietat!

La llum de la lluna ja s’ha esblaimat,
la fosca nit s’ha esquitllat;
eleva’t oh noble aurora,
en tu he posat tota la meva confiança.

Febus, el seu nunci ben engalanat,
ja ha enganxat el seu carro,
els cavalls del sol estan subjectats,
les regnes són a les seves mans.

El seu altre nunci, Don Lucifer
ja plana per el cel,
ell ha espargit els núvols
que reguen la terra amb la seva rosada.

Oh, passeu per el seu petit dormitori,
desperteu gentilment la meva dolça estimada,
anuncieu-li això que us dic:
el meu serviment, la meva salutació i un bon dia.

Però l’heu de despertar ben púdicament,
revelant-li el meu amor secret,
li heu de dir que el seu servent vetlla
ple d’aflicció tota la nit.

Contempleu per mi els seus cabells rossos,
el seu petit coll descobert, els seus ulls clars;
beseu per mi la seva boca vermella
i, si ella ho permet, els seus petits pits rodons.