Attention! Some of this material is not in the public domain.
It is illegal to copy and distribute our copyright-protected material without permission. It is also illegal to reprint copyright texts or translations without the name of the author or translator.
To inquire about permissions and rates, contact Emily Ezust at licenses@email.lieder.example.net
If you wish to reprint translations, please make sure you include the names of the translators in your email. They are below each translation.
Note: You must use the copyright symbol © when you reprint copyright-protected material.
Die wilde Jagd Waldemar: Erwacht, König Waldemars Mannen wert! Schnallt an die Lende das rostige Schwert, holt aus der Kirche verstaubte Schilde, gräulich bemalt mit wüstem Gebilde. Weckt eurer Rosse modernde Leichen, schmückt sie mit Gold, und spornt ihre Weichen: Nach Gurrestadt seid ihr entboten, heute ist Ausfahrt der Toten! Bauer: Deckel des Sarges klappert und klappt, Schwer kommt's her durch die Nacht getrabt. Rasen nieder vom Hügel rollt, über den Grüften klingt's hell wie Gold! Klirren und Rasseln durch's Rüsthaus geht, Werfen und Rücken mit altem Gerät, Steinegepolter am Kirchhofrain, Sperber sausen vom Turm und schrein, auf und zu fliegt's Kirchentor! Waldemars Mannen: Holla! Bauer: Da fährt's vorbei! Rasch die Decke übers Ohr! Ich schlage drei heilige Kreuze geschwind für Leut' und Haus, für Roß und Rind; dreimal nenn ich Christi Namen, so bleibt bewahrt der Felder Samen. Die Glieder noch bekreuz ich klug, wo der Herr seine heiligen Wunden trug, so bin ich geschützt vor der nächtlichen Mahr, vor Elfenschuß und Trolls Gefahr. Zuletzt vor die Tür noch Stahl und Stein, so kann mir nichts Böses zur Tür herein. Waldemars Mannen: Gegrüßt, o König, an Gurre-Seestrand! Nun jagen wir über das Inselland! Holla! Vom stranglosen Bogen Pfeile zu senden, mit hohlen Augen und Knochenhänden, zu treffen des Hirsches Schattengebild, daß Wiesentau aus der Wunde quillt. Holla! Der Walstatt Raben Geleit uns gaben, über Buchenkronen die Rosse traben, Holla! So jagen wir nach gemeiner Sag' eine jede Nacht bis zum jüngsten Tag. Holla! Hussa Hund! Hussa Pferd! Nur kurze Zeit das Jagen währt! Hier ist das Schloß, wie einst vor Zeiten! Holla! Lokes Hafer gebt den Mähren, wir wollen vom alten Ruhme zehren. Waldemar: Mit Toves Stimme flüstert der Wald, mit Toves Augen schaut der See, mit Toves Lächeln leuchten die Sterne, die Wolke schwillt wie des Busens Schnee. Es jagen die Sinne, sie zu fassen, Gedanken kämpfennach ihrem Bilde. Aber Tove ist hier und Tove ist da, Tove ist fern und Tove ist nah. Tove, bist du's, mit Zaubermacht gefesselt an Sees- und Waldespracht? Das tote Herz, es schwillt und dehnt sich, Tove, Tove, Waldemar sehnt sich nach dir! Klaus-Narr: "Ein seltsamer Vogel ist so'n Aal, im Wasser lebt er meist, Kommt doch bei Mondschein dann und wann ans Uferland gereist." Das sang ich oft meines Herren Gästen, nun aber paßt's auf mich selber am besten. Ich halte jetzt kein Haus und lebe äußerst schlicht und lud auch niemand ein und praßt' und lärmte nicht, und dennoch zehrt an mir manch unverschämter Wicht, drum kann ich auch nichts bieten, ob ich will oder nicht, doch - dem schenk ich meine nächtliche Ruh, der mir den Grund kann weisen, warum ich jede Mitternacht den Tümpel muß umkreisen. Daß Palle Glob und Erik Paa es auch tun, das versteh ich so: Sie gehörten nie zu den Frommen; jetzt würfeln sie, wiewohl zu Pferd, um den kühlsten Ort, weit weg vom Herd, wenn sie zur Hölle kommen. Und der König, der von Sinnen stets, sobald die Eulen klagen, und stets nach einem Mädchen ruft, das tot seit Jahr und Tagen, auch dieser hat's verdient und muß von Rechtes wegen jagen. Denn er war immer höchst brutal, und Vorsicht galt es allermal und off'nes Auge für Gefahr, da er ja selber Hofnarr war bei jener großen Herrschaft überm Monde. Ich, der glaubte, daß im Grabe man vollkomm'ne Ruhe habe, daß der Geist beim Staube bleibe, friedlich dort sein Wesen treibe, still sich sammle für das große Hoffest, wo, wir Bruder Knut sagt, ertönen die Posaunen, wo wir Guten wohlgemut Sünder speisen wie Kapaunen - ach, daß ich im Ritte rase, gegen den Schwanz gedreht die Nase, sterbensmüd im wilden Lauf, wär's zu spät nicht, ich hinge mich auf. Doch o wie süß soll's schmecken zuletzt, werd ich dann doch in den Himmel versetzt! Zwar ist mein Sündenregister groß, allein vom meisten schwatz ich mich los! Wer gab der nackten Wahrheit Kleider? Wer war dafür geprügelt leider? Ja, wenn es noch Gerechtigkeit gibt, Dann muß ich eingehn im Himmels Gnaden... Na, und dann mag Gott sich selber gnaden. Waldemar: Du strenger Richter droben, du lachst meiner Schmerzen, doch dereinst, beim Auferstehn des Gebeins nimm es dir wohl zu Herzen; ich und Tove, wir sind eins. So zerreiss' auch unsre Seelen nie, zur Hölle mich, zum Himmel sie, denn sonst gewinn' ich Macht, zertrümmre deiner Engel Wacht und sprenge mit meiner wilden Jagd ins Himmelreich ein. Waldemars Mannen: Der Hahn erhebt den Kopf zur Kraht, hat den Tag schon im Schnabel, und von unsern Schwertern trieft rostgerötet der Morgentau. Die Zeit ist um! Mit offnem Mund ruft das Grab, und die Erde saugt das lichtscheue Rätsel ein. Versinket! Versinket! Das Leben kommt mit Macht und Glanz, mit Taten und pochenden Herzen, und wir sind des Todes, des Schmerzes und des Todes, Ins Grab! Ins Grab! Zur träumeschwangern Ruh' Oh, könnten in Frieden wir schlafen!
Authorship:
- by Robert Franz Arnold (1872 - 1938) [an adaptation] [author's text not yet checked against a primary source]
Based on:
- a text in Danish (Dansk) by Jens Peter Jacobsen (1847 - 1885), no title, appears in Gurresange, no. 8
Musical settings (art songs, Lieder, mélodies, (etc.), choral pieces, and other vocal works set to this text), listed by composer (not necessarily exhaustive):
- by Arnold Franz Walter Schoenberg (1874 - 1951), "Erwacht, König Waldemars Mannen wert! (Waldemar)", c1900, published 1912 [soli, chorus, orchestra], from Gurrelieder, no. 3a [text verified 1 time]
Available translations, adaptations, and transliterations (if applicable):
- ENG English (Linda Godry) , title unknown, copyright © 2004, (re)printed on this website with kind permission
- ITA Italian (Italiano) (Ferdinando Albeggiani) , title unknown, copyright © 2008, (re)printed on this website with kind permission
- FRE French (Français) (Pierre Mathé) , title unknown, copyright © 2013, (re)printed on this website with kind permission
- CAT Catalan (Català) (Salvador Pila) , title unknown, copyright © 2015, (re)printed on this website with kind permission
Researcher for this text: Emily Ezust [Administrator]
This text was added to the website: 2013-08-14
Line count: 183
Word count: 810
La cacera ferotge Waldemar Desperteu, dignes vassalls del rei Waldemar! Lligueu a la cintura les espases rovellades, traieu de l'església els escuts plens de pols, pintats amb imatges grisenques i confuses, desperteu els pútrids cadàvers dels vostres cavalls, orneu-los amb or i esperoneu llurs flancs: esteu convocats per anar a la ciutat de Gurre, avui és la marxa dels morts! Un camperol Les tapes dels taüts trontollen i colpegen, un trot feixuc s'acosta per la nit. L'herbei rodola dels tossals, damunt les tombes, un clar ressò com d'or. Drings i xerrics travessen l'arsenal, empènyer i rebatre amb arreus antics, estrèpit de làpides al marge del cementiri, els esparvers es llancen de la torre i criden, el portal de l'església s'obre i es tanca de cop. Cor d'homes Compte! Un camperol Ja passen pel davant! Prest, la manta fins a les orelles! Corrents, faig el senyal de la creu tres vegades, per a la meva gent, la casa, el cavall i el bou, dic el nom de Crist tres vegades per què em preservi la semença dels camps, previsor, també em persigno els membres on el Senyor tingué les sagrades ferides i així estic protegit dels fantasmes de la nit, dels dards dels silfs i del perill dels follets. Finalment, fermo la porta amb ferros i pedres per què, al seu través, no pugui passar res maligne. Els vassalls de Waldemar Et saludem, oh rei, a la platja de Gurre! Ara anem de cacera per les terres de l'illa, compte! amb disparar fletxes d'arcs sense corda, amb els ulls buits i les mans òssies, per colpir l'ombra del cérvol, compte! la rosada de les prades brolla de la ferida. Compte! els corbs del camp de batalla ens han guiat, per les capçades dels faigs troten els cavalls, compte! cacem com en la vella tradició, cada nit fins el judici final. Compte! Endavant gossos! Endavant cavalls! La cacera no durarà gaire! Com en altres temps, heus aquí el castell! Doneu la civada de Loke a les eugues, nosaltres ens nodrirem de glòries passades. Waldemar El bosc mormola amb la veu de Tove, amb els ulls de Tove esguarda el llac, amb el somriure de Tove resplendeixen els estels, els núvols s'entumeixen com el seu pit blanc com la neu, els sentits s'encalcen per abraçar-la, malden els pensaments vers la seva imatge. Però Tove és aquí i Tove és allà, Tove és lluny i Tove és a prop. Tove, ets tu la que per un poder màgic estàs captivada en l'esplendor de boscos i llacs? El cor mort s'entumeix i es dilata, Tove, Tove, Waldemar es deleix per tu! Klaus, el bufó "L'anguila és un estrany ocell, viu sobretot a l'aigua, però adesiara, a la llum de la lluna, surt al marge de la ribera." Això ho cantava sovint als hostes del meu senyor, ara però, s'escau millor per a mi mateix. No tinc casa i visc ben modestament, no convido ningú i no faig disbauxes ni gatzara i, tanmateix, se m'acosta més d'un brivall desvergonyit tot i que jo res puc oferir, tant si vull com si no vull, però sí -- regalaria el meu descans nocturn a qui m'expliqués la raó per la qual jo, cada mitjanit, haig de voltar a l'entorn de la gran bassa. Que Palle Glob i Erik Paa també ho facin, ho entenc així: ells mai varen pertànyer al cercle de devots; ara es juguen als daus, fins dalt del cavall, per estar en un lloc fresc, ben lluny de les calderes, quan vagin a l'infern. I el rei que sempre perd el cap quan xisclen les òlibes i clama sempre per una donzella que fa dies i anys va morir, també això ho ha merescut i, per justícia, ha d'anar sempre de cacera. Car ell sempre fou molt brutal i calia tothora anar en compte, amb els ulls oberts davant el perill, ja que ell mateix fou, el bufó de la cort a tots els senyorius més enllà de la lluna. Però que jo, Klaus el bufó de Farum, jo que creia que al sepulcre, hom frueix del perfecte descans, que l'esperit roman a la pols, exercint allà pacíficament la seva essència, encara m'aplego per a la gran festa de la cort, on, com diu el germà Knut, sonen les trompetes, on nosaltres, els bons, ens cruspim els pecadors com si fossin capons. -- Ai, haig de cavalcar frenèticament amb el nas girat vers la cua, mort de cansament, en aquesta boja carrera, si no fos massa tard, em penjaria. Però, quin gust tan dolç al final, quan, tot i això, sigui transportat al cel! Certament, la meva llista de pecats és llarga però molts d'ells els esborraré xerrant! Qui donà vestits a la nua veritat? Qui fou malauradament per això castigat? Cert, si la justícia encara existeix, aleshores, haig de poder entrar a la gràcia del cel.... Bé, i després que Déu s'apiadi d'ell mateix. Waldemar Tu, jutge rigorós, que allà dalt te'n rius de les meves penes, el dia que ressuscitin els morts pren-t'ho bé a pit: jo i Tove som un sol ésser. Així, no esquincis mai la nostra fusionada ànima si jo vaig a l'infern i ella va al cel llavors encara tindré més força destruiré la teva guàrdia d'àngels i, amb els meus caçadors ferotges, envairé el regne del cel. Vassalls de Waldemar El gall aixeca el cap per cantar, ja té el dia en el seu bec, i de les nostres espases goteja, envermellida de rovell, la rosada del matí. El nostre temps s'ha acabat! Amb la boca oberta ens crida el sepulcre i la terra xucla l'enigma que té por de la llum. Enfonseu-vos! Enfonseu-vos! La vida arriba amb poder i brillantor, amb proeses i cors bategants. I nosaltres som de la mort, de la pena i de la mort, del sofriment i de la mort. Al sepulcre! Al sepulcre! Vers el repòs prenyat de somnis. Oh, si poguéssim descansar en pau!
About the headline (FAQ)
Authorship:
- Translation from German (Deutsch) to Catalan (Català) copyright © 2015 by Salvador Pila, (re)printed on this website with kind permission. To reprint and distribute this author's work for concert programs, CD booklets, etc., you may ask the copyright-holder(s) directly or ask us; we are authorized to grant permission on their behalf. Please provide the translator's name when contacting us.
Contact: licenses@email.lieder.example.net
Based on:
- a text in German (Deutsch) by Robert Franz Arnold (1872 - 1938) [an adaptation]
Based on:
- a text in Danish (Dansk) by Jens Peter Jacobsen (1847 - 1885), no title, appears in Gurresange, no. 8
This text was added to the website: 2015-04-13
Line count: 183
Word count: 991