Per què s’indignen els gentils,
i la gent parla tan vanament?
Els reis de la terra es rebel•len,
i els nobles deliberen entre ells
contra el Senyor i la seva consagració:
trenquem llurs lligams i llencem,
les cordes lluny de nosaltres!

Però aquell que viu al cel, se’n riu d’ells,
i el Senyor en fa escarni.
Al seu dia, enfurismat, parlarà amb ells
i, amb la seva còlera, els atemorirà.

Però jo he assentat el meu rei
a Sió, la meva muntanya sagrada.
Vull predicar de la mateixa manera
que el Senyor m’ensenyà: tu ets
el meu fill, avui t’he engendrat;
demana-m’ho i et donaré els gentils
com herència i els confins de la terra
en propietat. Amb un ceptre de ferro
els has de colpejar, com pots de terrissa
els has de trencar.

Així doncs, oh reis, sigueu assenyats
i deixeu-vos alliçonar, vosaltres
jutges de la terra.
Serviu el Senyor amb temença i
alegreu-vos amb tremolor!
Beseu el Fill, perquè no s’indigni,
i moriu en el camí,
car la seva còlera ben aviat s’inflamarà.
Però benaventurats tots els que en ell confien.

Venerat sigui el Pare, el Fill
i l’Esperit Sant,
com era en el principi, ara, i sempre,
per tota l’eternitat.
Amen!