M’agafa de vegades, no sé com,
un delit celestial.
És que em vol portar amunt
vers les estrelles?
Però no, jo em quedo millor aquí,
ho puc dir honestament,
amb els cants i una copa de vi,
picant a la taula.

No us estranyeu pas, amics,
del meu comportament,
veritablement és el més enciser
d’aquesta terra estimada.
Per això juro solemnement 
i sense cap contingència
que de forma vergonyant
no me’n aniré d’aquí.

Però com ara tots nosaltres
estem aquí junts,
he pensat que fem dringar les copes
pels versos del poeta.
Àdhuc els millors amics
s’allunyen ben bé cents de milles,
i per això en aquest lloc
ens hem d’afanyar a brindar.

Visca per aquells que donen vida!
Aquest és el meu lema.
Primerament el nostre rei,
l’honor a ell pertoca.
Contra els enemics de dins i de fora,
està per defensar-nos:
sens dubte pensa en conservar
però encara més a engrandir.

Tot seguit saludo
a la sola i única.
Cadascú pensa cortesament
en la que és seva.
Si també una noia bonica
sent a què em refereixo,
que em faci un signe i digui:
visca també el meu i únic!

El tercer brindis és per als amics,
bé siguin dos o tres,
que en els bons temps, amb nosaltres,
celebren tranquils,
i la boira de la fosca nit,
callada i fàcilment escampen;
bevem a la seva salut,
els vells i els nous.

Ara el corrent és més fort
amb onades cada cop més grosses.
Viviu ara plenament,
honrats camarades!
Els qui amb una força compacta,
valents, es mantenen junts,
tant en les èpoques de bonança
com en els temps dolents.

Com nosaltres que ara estem junts,
també altres ho estan.
Guanyaran, com nosaltres,
els seus propis jocs!
Des de l’aiguaneix fins al mar,
més d’un molí va molent,
i el benestar de tot el món,
és la meva meta.