Nou cançons populars catalanes

Matinet me'n llevo jo,
matinet a punta d'alba
i content me'n vaig xiulant,
dret a la costa solana,
gira'm an a mi,
gira'm an a mi la cara,
gira'm an a mi.

Quan a mitja costa som,
sento una veu prima i clara,
i me'n pega un salt al cor,
que és la meva enamorada,
gira'm an a mi,
gira'm an a mi la cara,
gira'm an a mi.

Al cim de la costa som,
la veig detràs d'una mata,
-Deu vos guard la dolça amor,
matinareta heu estada,
gira'm an a mi,
gira'm an a mi la cara,
gira'm an a mi.

Una cançoneta nova,
ai, vos la diré,
del pardal quan s'acotxava,
ai, n'el toranger,
ai, ai, ai, ai,
ne'l toranger.

Anava de branca en branca,
ai, mena remor,
per veure si ho sentiria,
ai, la seva amor,
ai, ai, ai, ai,
la seva amor.

La seva amor n'està en cambra,
ai, que no en sent res,
sinó el mosso de la casa,
ai, o el traginer,
ai, ai, ai, ai,
o el traginer.

Per la finestra més alta,
ai, li'n va parlar,
-Les onze hores són tocades,
ai, ves-te a cotxar,
ai, ai, ai, ai,
ves-te a cotxar.

No és hora de cotxar encara,
ai, vaig de camí,
som fet una prometença,
ai, a Sant Magí,
ai, ai, ai, ai,
a Sant Magí.

Quan a Sant Magí vaig ésser,
ai, vaig suplicar,
que em deixés tornâ a ma terra,
ai, per festejar,
ai, ai, ai, ai,
per festejar.

De tres amors que en tenia,
ai, `quell aucellet,
Mariagna, Petronila,
ai, i Elisabet,
ai, ai, ai, ai,
i Elisabet.

De Mataró vàrem venir
per un dissabte a la tarda
i a Ribes vàrem anar,
que és camí ral de Cerdanya,
sols per veure una minyona
que és filla de molt bon pare,
sols per veure una minyona.

Té la boca de pinyó,
les dents molt fines i blanques,
té els llavis d'un viu color,
una rosa a cada galta,
té els llavis d'un viu color.
De Mataró vàrem venir,
per un dissabte a la tarda.

Lumlà, qui ve de l'aigua,
lumlà, qui a l'aigua va,
lumlà, flor d'olivera
lumlà, flor d'olivar,
lumlà, flor d'olivar.

A l'horta del meu pare,
un taronger n'hi ha,
carregat de taronges
que altra fruita no hi ha,
lumlà, flor d'olivar.

Hi ha una clavellina,
molt regalada està,
al matí quan se lleva
prompte la va a regar,
lumlà, flor d'olivar.

El rei n'ha fetes fer crides
per Espanya i Portugal,
que tots han d'anâ a la guerra
per ser soldats de cavall,
per ser soldats de cavall.

Demanen a Don Lubardo
per Capità general,
i en té la  muller molt xica
que li reca de deixar,
que li reca de deixar.

Ai, minyons que aneu pel món cercant els amos.
Ai, minyons que aneu pel món cercant els amos,
`neu alerta a ensopegar-ne algun de raro.
Lerolè, lorà, lorà, lorèrorara.

`Neu alerta a ensopergar-ne algun de raro.
`Neu alerta a ensopergar-ne algun de raro,
que jo n'he ensopegat un que no val gaire.
Lerorè,...

Que jo n'he ensopegat un que no val gaire.
Que jo n'he ensopegat un que no val gaire,
i em fa menjar pa de trits i encara és agre.
Lerorè,...

Si n'eren tres ninetes,
més ai, sota el pont d'or;
l'una renta bugada,
més ai, l'altra l'estén,
que més ai, l'altra l'estén.

L'altra cull violetes,
més ai, pel fill del rei.
Fill del rei passejava,
més ai, sobre el pont d'or,
que més ai, sobre el pont d'or.

Tira una pedra a l'aigua,
més ai, toca l'amor,
la toca ben tocada,
més ai, del mig del cor,
que més ai, del mig del cor.

Una cançoneta nova,
una cançoneta nova,
minyons, vos la vull cantar.

Treta n'és d'una quadrilla,
treta n'és d'una quadrilla,
que es volien acoblar.

Per anar a fer-ne un robo,
per anar a fer-ne un robo
al fondo de l'Empordà.

Una cançó vull cantar,
no hi ha molt que s'és dictada,
del pastor de ca'n Gustí
que en festeja la criada.

No t'espantis, Alabau,
que el teu mal no en serà d'altre.

Del pastor de can Gustí
que en festeja la criada,
tant, tant, la n'ha festejat
que ha vingut que l'ha enganyada.

No t'espantis...

Tant, tant, la n'ha festejat
que ha vingut que l'ha enganyada;
quan això s'ha descobert,
Alabau era a muntanya.

No t'espantis...