La cacera ferotge del vent de l'estiu (Narrador)
 Senyor blet blanc, senyora altimira, 
 prest, ajupiu-vos,
 ja ha començat la cacera ferotge del vent de l'estiu.
 Els mosquits s'envolen porucs dels prats plens de joncs,
 al llac, el vent ha fendit les seves empremtes d'argent.
 El que us arriba és molt pitjor del que pensàveu.
 Ui! com riu horripilant a les fulles dels faigs!
 És la cuca de llum amb la llengua vermella de foc,
 i la feixuga boira de la prada, una ombra pàl·lida i somorta!
 Quina agitació i bellugadissa!
 Quins drings i quins cants!
 El vent colpeja les espigues amb molesta intenció
 i fa que el camp de blat ressoni tremolant.
 L'aranya fa anar les seves llargues potes
 i esquinça el que amb treballs ha teixit.
 Se sent regalimar la rosada a la vall,
 les estrelles es giten i alhora desapareixen,
 fugint, la papallona fa cruixir les bardisses,
 salten les granotes cap als seus amagatalls humits.
 Silenci! Què pot encara desitjar el vent?
 Quan fa caure el fullatge marcit,
 cerca el que va expirar massa aviat:
 els margenals de la primavera amb flors blanques i blaves,
 els somnis passatgers d'estiu de la terra --
 que ja fa molt temps que són pols!
 Però amunt, per sobre els arbres,
 es belluga ara, en espais més lluminosos,
 puix que allà dalt, com un gràcil somni,
 ell creu que deuen ser les flors!
 I amb estranyes melodies,
 en llurs capçades de fullatge,
 saluda novament les belles esveltes.
 Mira! Ara això també ha passat,
 damunt airívoles escalinates, ell lliure s'arrombolla,
 fins al mirall resplendent del llac
 i allà, en la dansa incessant de les onades,
 en el pàl·lid reflex de les estrelles,
 ell es bressola plàcidament.
 Que tranquil era aquell indret!
 Ai, que clar i lluminós era!
 Oh marieta, surt del calze de la flor
 i demana a la teva bella senyora, vida i llum de sol!
 Ja dansen les onades al marge dels esculls,
 ja s'arrossega per l'herba el virolat cargol;
 ara barbolla la bandada d'ocells del bosc,
 una flor s'espolsa la rosada dels seus cabells rinxolats
 i esguarda vers el sol.
 Desperteu, desperteu flors, a la delícia! 
Cor mixt
 Mireu el sol, joia de colors al llindar del cel,
 el seu somni matinal saluda per llevant!
 Somrient es va enlairant
 del mar de la nit,
 del seu front lluminós brolla
 l'esplendor dels seus rínxols radiants!