Alegria, formosa espurna dels déus,
filla de l’Elisi,
entrem, ebris de passió,
oh divina, al teu santuari.
El teu encís aplega
el que l’hàbit ha severament dividit;
tots els homes seran germans,
allà on roman la teva ala gentil.
Cor
Abraceu-vos, multituds!
Aquest bes és per al món sencer!
Germans, damunt la volta de les estrelles
hi ha d’haver un Pare benvolent.

Qui ha tingut la fortuna
de ser l’amic d’un amic,
qui ha aconseguit una muller encisadora,
que se’ns uneixi amb la seva exultació!
Sí, qui pot anomenar com seva
una sola ànima tot a l’entorn d’aquesta terra!
I qui mai ha pogut fer-ho, que marxi
plorant d’aquesta aliança!
Cor
Que tots els que estan en aquest gran cercle
retin homenatge a la simpatia!
Ella ens porta a les estrelles
on regna l’Inconegut.

Totes les criatures beuen alegria
als pits de la natura,
totes les bones, totes les dolentes
segueixen el seu camí de roses.
Ella ens ha donat besades i raïms,
i un amic fidel fins a la mort,
voluptat fou concedida als verms
i el querubí resta dempeus davant Déu.
Cor
Multituds, esteu decaiguts?
Món, albires el teu creador?
Cerqueu-lo més enllà de la volta de les estrelles,
segur que habita damunt les estrelles.

L’alegria és el més fort ressort
de l’eterna natura.
L’alegria, l’alegria fa moure el rodam
del gran rellotge del món.
Ella atrau les flors de les llavors,
els sols del firmament,
a l’espai fa rodolar les esferes
que l’astrònom desconeix.
Cor
Joioses com els seus sols, volen
pels magnífics camps celestials,
seguiu germans el vostre camí,
alegres com un heroi que va a la victòria.

Des de l’ardent mirall de la veritat
ella somriu a qui la cerca.
Vers el rost tossal de la virtut
ella guia el camí de qui és pacient.
A les lluminoses muntanyes de la fe
s’hi veuen onejar les seves banderes,
a través l’escletxa de taüts entreoberts,
se la veu estar enmig d’un cor d’àngels.
Cor
Sigueu pacients i tingueu coratge, multituds!
Sigueu pacients per un món millor!
Allà dalt, més enllà de la volta de les estrelles
un gran Déu us recompensarà.

Als déus no se’ls pot recompensar,
n’hi ha prou d’assemblar-se a ells.
L’aflicció i la pobresa s’han de manifestar
i alegrar-se amb els que són feliços.
Cal oblidar el rancor i la revenja,
perdonar el nostre mortal enemic.
Cap més llàgrima l’ha de constrènyer,
ni rosegar-lo cap remordiment.
Cor
Que el nostre llibre de deutes sigui destruït!
Que es reconciliï el món sencer!
Germans – més enllà de la volta de les estrelles
Déu jutja tal com nosaltres hem jutjat.

L’alegria borbolleja a les copes,
a la sang daurada dels raïms
els caníbals hi beuen la mansuetud,
la desesperança coratge heroic –
germans, envoleu-vos dels vostres seients,
quan circulen les copes plenes,
deixeu que l’escuma esquitxi cap el cel:
oferiu aquesta copa al bon esperit!
Cor
A qui és lloat pel romboll de les estrelles,
a qui l’himne dels serafins enalteix,
oferiu aquesta copa al bon esperit,
allà dalt, més enllà de la volta de les estrelles!

Ferm coratge en les dures sofrences,
ajut, allà on l’innocent plora,
juraments fets per l’eternitat,
veritat envers amic i enemic,
altivesa viril davant trons reials, --
germans, fins i tot a costa dels béns i la vida –
la corona a qui més la mereix,
mort a l’estirp dels mentiders!
Cor
Tanqueu més estret el cercle sagrat,
jureu, per aquest vi daurat,
de ser fidels al vostre vot,
jureu-ho davant el jutge de les estrelles!